Dan Triano

Dan
Triano

Full-Stack Developer & Teacher





Mètode KIVA

Category : Education Mar 3rd, 2016

FITXA D’ACTIVITAT 1:  mètode KIVA

Exemple d’innovació i recerca educativa en l’assetjament escolar

 

Activitat 1 (posterior a les lectures).

  1. Resumiu en una pàgina, aproximadament, la problemàtica de l’assetjament escolar: identifiqueu els diferents rols que hi intervenen i com l’enfoca el mètode KIVA.
  2. Realitzeu una proposta d’activitat pràctica de prevenció a classe, diferent de les comentades a l’aula o a les lectures.
  3. Reflexioneu sobre els avantatges i inconvenients de l’avaluació proposada en aquesta activitat.

 

Activitat 2 (posterior a la lectura).

  1. Resumiu breument l’article de revisió de Salmivalli (2010), i les línies de recerca futura que apunta l’autora.
  2. Trieu una de les referències donades a l’article de Salmivalli (2010), cerqueu-la, llegiu-la i resumiu la seva aportació.
  3. Observeu aquestes dues lectures i compareu l’estil, format, registre i continguts, amb les lectures de l’activitat 1.

 

Activitat 3 (posterior a les lectures).

  1. Compareu les dues lectures: en un cas és un resum d’una tesi doctoral dirigida per la Dra.Salmivalli (on trobareu els darrers articles de recerca sobre el tema, fets pel seu grup de recerca) i l’altre és un breu article de Viscardi (2011).
  2. Quins punts febles pot tenir el mètode KIVA? Com ho milloraríeu?
  3. Feu una reflexió final sobre el rol del professorat en la resolució de la problemàtica de l’assetjament escolar.

 

Activitat 1

  1. Resumiu en una pàgina, aproximadament, la problemàtica de l’assetjament escolar: identifiqueu els diferents rols que hi intervenen i com l’enfoca el mètode KIVA.

Els rols que  podem trobar en una situació d’assetjament escolar, segons un dels articles, són els següents:

  • L’assetjador
  • L’assetjat
  • Els observadors, subdividits en:
    • Assistents de l’assetjador: ajudan a l’assetjador
    • Reforçadors de l’assetjador: fan feedback positiu a l’assetjador
    • Externs: no intervenen i es retiren de la situació
    • Defensors: ajudan a l’assetjat

El mètode KIVA bàsicament el que fa és involucrar a tota la comunitat educativa per erradir l’assetjament escolar. I ho fa:

  • Formant a grups de professors, perquè sàpiguen què han de fer en una situació d’assetjament
  • Formant als alumnes, perquè sàpiguen cóm reaccionar davant d’un assetjament
  • Fent seguiment de possibles situacions d’assetjament.

La part que em sembla més interessant és que, en lloc de posar l’atenció en l’assetjador i, sobretot, en l’assetjat, focalitza la feina en els observadors de l’assetjament. Per differents motius: perquè són més nombrosos i també perquè tenen més “capacitat” per poder actuar i cridar l’atenció.

M’agrada particularment el programa perquè focalitza l’acció en la gent que és complice, no en herois individuals, sinó en el poder de la comunitat educativa concienciada, formada i activa (professors, alumnes, famílies, etc…)

Crec que és bàsica la idea de que la responsabilitat és compartida. Cal implicar a tothom: pensem que un petit comentari pot ser inofensiu, però potser que estem davant d’una situació d’assetjament. De fet, com a professors hem d’estar alerta sempre, per detectar casos.

També és important tenir en compte que cal voluntat política i per part del centre educatiu. Finlandia es va posar com a objectiu trobar una solució a una situació d’emergència social. I, amb voluntat política i posant diners, han trobat un métode que, encara que no és infalible, redueix molt les possibilitats d’assetjament escolar.

De fet, en el meu cas, al centre on faig les pràctiques, no es fa res respecte a l’assetjament. Ni es treballa l’Atenció a la Diversitat. I els professors sí que volen treballar el tema, perquè veuen que és important i perquè es troben casos al centre, però el centre els ignora. Crec que moltes vegades, els professors sí que volen millorar la situació, però per falta d’interés dels estaments superiors, estan molt limitats. I diría que és sobretot per una qüestió económica: si el govern obligués a treballar aquest tema (o l’Atenció a la Diversitat, per exemple) i donés diners i recursos, milloraría molt la situació.

També em sorpren la velocitat en la que s’ha implantat. Des de 2007, el 90% dels centres escolars l’han aplicat. Això vol dir que, quan hi ha voluntat política, es pot incidir en un problema.

A més a més, crec que, tenint en compte la simplicitat del programa (poques sessions, distribuïdes al llarg de les diferents etapes educatives), es podria aplicar fàcilment en qualsevol centre escolar que volgués aplicar-ho. És a dir, si hi ha voluntat, es un programa fàcil d’implementar.

Reflexionant sobre l’assetjament escolar, i no tant en el métode KIVA, crec que es una problemàtica semblant al que passa amb la violencia masclista. És un tema que considero cabdal: tots hem fet, en algún moment, algún comentari mascliste, algún acudit, o hem tingut alguna actitud que demostra que considerem a les dones menys importants (o amb menys capacitat intelectual) que els homes. I això demostra que sóm, en general, masclistes. Fa uns dies vaig veure aquest video (https://www.youtube.com/watch?v=gvyuY9lCGUM&feature=player_embedded), que crec que explica una mica el que vull dir: si fem un comentari sobre l’aspecte físic d’una dona com si fos un objecte, o considerem normal que la immensa majoría de les pel·lícules no passen el Test Bechdel (https://www.youtube.com/watch?v=bLF6sAAMb4s), és que tenim un problema. I entenc que és un proces adonar-se i prendre consciencia, però hem de treballar el tema. I, al igual que amb l’acós escolar, si algú fa un acudit mascliste i nosaltres no li recriminem, estarem mantenint el sistema mascliste actual que, en els casos més greus, acaben amb la vida de més de 100 dones l’any passat.

Breument: és una problemàtica que, encara que tothom esta teòricament concienciat, no fem un paper actiu per erradicar-ho. I si no tenim un paper actiu, som col·laboradors de perpetuar la situació.

 

  1. Realitzeu una proposta d’activitat pràctica de prevenció a classe, diferent de les comentades a l’aula o a les lectures.

Crec que és important, en general, reforçar el sentiment de grup i l’empatía.

És a dir, qualsevol activitat que impliqui el treball en grup crec que és positiva generic levitra online cheap. De fet, on estic fent les pràctiques, estic desenvolupant activitats utilitzant el treball cooperatiu i ja he vist situacions interessants. Per exemple: un noi que pràcticament no parla a classe amb ningú, va acabar jugant amb un parell de nois del seu grup. I això millora la convivència a classe i redueix les possibilitats d’assetjament.

Concretament, una eina que em sembla molt interessant per treballar aquests temes és el teatre-forum (d’Augusto Boal). Bàsicament, un grup d’alumnes prepararía una petita obra de teatre on s’expliqués un parell de situacions senzilles d’assetjament escolar, on es representessin les tres figures bàsiques: l’assetjador, l’assetjat i l’observador.

A partir d’aquesta obra de teatre senzilla, s’obre un debat, sobretot centrat en el rol d’observador:

    • Què ha passat?
    • Perquè ha passat?
    • Heu viscut alguna situació semblant?
    • Com creieu que hauria d’actuar l’observador?
      • És en aquest punt on la dinàmica té més interés: el que proposa una actuació alternativa, ha de sortir davant de tota la classe i, substituïnt a un dels “actors”, ha de “interpretar” la seva alternativa.
      • Així, pot “comprobar” si la seva alternativa és viable o no, possibles problemes, etc…

Bàsicament, l’objectiu és tractar el tema d’una manera propera, dinàmica i en primera persona.

També comentar una altra eina que em sembla interessant, encara que mai la he fet servir: http://mybullying.com/. Bàsicament, el professor dona accès als seus alumnes a un formulari. Aquest l’omplen de una manera anònima. Com a resultat, el professor rep un mapa per mesurar l’ambient a classe i poder detectar possibles casos d’assetjament escolar. Crec que pot ser molt útil, encara que sigui simplement per mirar quin sentiment de grup tenen els alumnes.

 

  1. Reflexioneu sobre els avantatges i inconvenients de l’avaluació proposada en aquesta activitat.

Considero que un dels avantatges més importants és que fomenta el treball en grup i la col·laboració. Cal organitzar-se  i veure qué objectiu tenim com a grup.

El major inconvenient és que, si una minoria del grup vol fer més que l’esforç mínim, en realitat no es veurà recompensat pel seu esforç.

Per tant, es una mica una arma de doble tall: fomenta la pressió grupal, però de manera positiva o negativa segons el cas.

Activitat 2

 

  • Resumiu breument l’article de revisió de Salmivalli (2010), i les línies de recerca futura que apunta l’autora.

 

L’article de Salmivalli, publicat a la revista científica Aggression and Violent Behavior analitza de forma científica el procés de l’assetjament escolar. Amb nombroses referències per justificar cada afirmació donada, descriu amb detall els motius que porten a l’agressor a humiliar a les seves víctimes, com ara el de millorar el seu status al grup, sobretot a l’adolescència. Assegura que els agressors sel·leccionen a les víctimes, agafant les més submissives, de baix poder o rebutjades al grup.

Canvis en l’actitud de l’assetjador semblen coincidir en canvis en la percepció que tenen de ser considerats cool pels demés. Sorprenentment es pot donar que un agressor pot ser rebutjat per la majoria d’amics al mateix temps que pot ser considerat una persona popular al grup.

El paper de dels participants en un acte d’assetjament és analitzat amb certa profunditat a l’article. A part de l’assetjador i de la víctima, els participants es podem dividir en quatre grups: asistents, reforçadors, externs i defensors de la víctima, de la mateixa manera que estan explicats a l’apartat de l’activitat anterior. Segons l’autora, que els observadors mostrin un somriure o riguin directamente ajuda com a entregar un premi a l’assetjador.

Es donen diversos exemples d’estudis en els que quan els observadors es posen del costat de la víctima, eren molt efectius en posar fi a l’episodi d’assetjament. També s’ha analitzat on més freqüència d’assetjament està vinculada a que més observadors donin suport a l’assetjador. Des del punt de vista de la víctima, també es nota que quan reben suport, la seva autoestima puja i es senten menys deprimits.

Que els observadors no prenguin un paper actiu pot ser degut a que ningú se sent personalment responsable (difussió de la responsabilitat) o que si ningú fa res es perquè la situació no ha de ser molt seriosa. Normalment el dany és només psicològic pel que es pot justificar només amb el “estàvem de broma”.  Els nens que presenten actituds anti-assetjament tenen més empatia, tendeixen a ser nominats com a defensors pels seus companys. Les noies són nominades més com a defensores que els nois. La identificació de les característiques individuals és el primer pas per entendre aquestes reaccions.

El grup que forma l’assetjament (la víctima o els observadors) no poden abandonar el grup voluntàriament. Les relacions socials són les que formen aquests grups. Aquestes relacions socials formen les amistats i s’ha demostrat que amics poden compartir els mateixos objectius d’agressió.

L’autora nota que un significatiu 13% dels casos d’assetjament són deguts no a diferències individuals sino a diferències entre les classes i això és degut principalment a les normes establertes entre els grups. Aquestes normes poden ésser establertes a nivell de classe per afavorir que els observadors puguin intervenir a favor de la víctima en algunes classes i no en d’altres. S’analitzen diferents normes que es poden aplicar al grup (classe) per afavorir la intervenció dels observadors.

L’article acaba com a conclusió elaborant treballs en el futur que es poden realitzar. L’autora assegura que falten molts estudis empírics per a comprovar certes afirmacions. En la majoria del text es fan servir expressions com “pot ser” o “es suggereix” però no tenen cap base empírica ni dades que sustentin aquestes afirmacions. Inclús pot ser interessant estudiar els processos a nivell de grup que fan potenciar l’assetjament de forma empírica o estudis empírics que separin els precursors de comportaments d’observació de les seves conseqüències.

 

  • Trieu una de les referències donades a l’article de Salmivalli (2010), cerqueu-la, llegiu-la i resumiu la seva aportació.

 

Bellmore, A., Witkow, M., Graham, S., & Juvonen, J. (2004). Beyond the individual: The impact of ethnic context and classroom behavioral norms on victims’ adjustment. Developmental Psychology, 40, 1159–1172.

Amb una mostra de 1.630 estudiants de sisè grau de 77 aules, els autors han utilitzat una modelització lineal jeràrquica per examinar com l’etnicitat dins del desordre social i el context de l’aula influeixen en l’associació entre el maltractament entre iguals i l’ajust psicològic-social (soledat i l’ansietat social). Estudiants víctimes a les aules on molts companys comparteixen el seu origen ètnic van reportar sentir-se més sols i amb més ansietat social. A més, el desordre social a nivell d’aula serveix com a moderador de forma que l’associació entre la victimització i l’ansietat és més forta en les aules amb baix grau de trastorn social. Tots dos resultats han estat interpretats com a evidència que els problemes de comportament desviats del que es considera com a normatiu en un context particular realça la inadaptació. Els autors discuteixen implicacions per a l’estudi de l’etnicitat i de normes de comportament a l’aula com a variables de context en les relacions entre iguals.

La investigació va revelar efectes positius de la diversitat ètnica en l’adaptació social quan es mesura tant al nivell de l’individu com al de l’aula. Els autors han posat en relleu els beneficis d’una major diversitat com un mitjà per pal·liar les conseqüències negatives de ser víctima de l’assetjament entre iguals. Sens dubte, hi ha molts altres beneficis psicològics dels entorns escolars multiètnics, així com hi ha alguns contextos en què sent part del grup ètnic majoritari té funcions d’auto-protecció.

Les conclusions de l’article poden semblar òbvies. No obstant això, una mirada acurada a la literatura de revela molt poca recerca sistemàtica sobre les conseqüències socials de la diversitat ètnica des dels primers estudis sobre la integració de les escoles que van seguir a mitjans dels anys 50. Aquesta investigació, que va donar resultats inconsistents i en gran part decebedors, tots van desaparèixer després de 1980, amb poca evidència que l’augment de contacte ètnic a les escoles sense segregació augmenten les auto percepcions i l’ajust social dels joves de minories ètniques. Irònicament, un dels darrers llegats de la investigació ha estat que la no segregació de nens i adolescents afroamericans reporten major autoestima quan assisteixen a escoles segregades en lloc d’escoles integrades. Els coneguts beneficis de la diversitat ètnica en campus universitaris que han donat forma al debat sobre l’acció afirmativa, i el canviant panorama ètnic revelat per un altre estudi són senyals de gran abast que els psicòlegs del desenvolupament han de revisar en relació als estudis de l’escola no segregada. La situació, per tant, sembla especialment propícia per als nous programes d’investigació que examinen com la diversitat ètnica pot promoure el desenvolupament social sa en els nens i els adolescents.

 

  • Observeu aquestes dues lectures i compareu l’estil, format, registre i continguts, amb les lectures de l’activitat 1.

 

És evident que la lectura d’aquests dos articles requereix d’una concentració i atenció molt diferents en ambdós casos. En primer lloc, l’idioma és diferent. Al primer cas, es fa servir el castellà com a idioma per a transmetre d’una manera senzilla els conceptes del programa KiVa, mentres que als articles de recerca es fa servir l’anglès com a llenguatge per a comunicar en contingut de l’estudi d’investigació.

També s’ha de notar la forma, que en el primer cas fa servir colors, i és una revista més de divulgació on es fan servir gràfics per il·lustrar els conceptes, mentres que als articles de recerca no es fan servir cap mena de colors, encara que en el segon article sí que es fan servir gràfics per il·lustrar conceptes estadístics i ser més fàcilment visualitzables.

El registre també és molt diferent. Es fa servir un registre més informal i proper a les lectures de l’apartat A, mentres que el registre és molt més tècnic i rigorós, a part que descriptiu de tots els actors que hi intervenen. En els articles de recerca es fan cites a cada afirmació que es presenta per a poder justificar-les, a més que hi ha un apartat obligat al final de cada article per a poder enumerar totes les cites que van sortint durant el text.

Per altra banda, també s’ha de notar que el contingut dels articles de recerca tracta tot el tema amb profunditat inclús les motivacions i altres treballs relacionats però costa de trobar la part important tenint en compte l’extensió de l’article. Els articles de divulgació són més centrats en el contingut precís del que es vol cercar.

També es pot dir que els articles escrits en castellà fan una mica de marqueting del mètode KiVa encara que no estan escrits per la creadora del mètode. En canvi irònicament, l’article de recerca que està escrit per l’autora del mètode el menciona de passada en les conclusions però no fa cap mena de voluntat de “vendre” aquest mètode creat i provat a moltes escoles finlandeses.